N’  Iqbal  ens va comunicar que tenia que elegir les tres rondalles més  fantàstiques i maravelloses. Però com que ell no podia elegir les millors rondalles va utilitzar  a na Dolça, la seva somera. N’ Iqbal va fer una llista de les 11 rondalles que li havien enviat,  i va posar una pastanaga  per a cada rondalla i axi va ser com na Dolça  va elegir les tres rondalles :

10 :   L’ AMOR DE LES TRES TARONGES.

9 :   EL DIA DEL MIRACLE.

6 :  EN PERE  BAMBO.

M’ han agradat  molt les rondalles que ha elegit na Dolça perquè EN PERE BAMBO va ser la rondalla que nosaltres varem redactar i enviar a n’ Iqbal.

Fa tres mesos vàrem començar el projecte que n’ Iqbal ens va proposar.

Vàrem escoltar-ne  moltes rondalles i finalment vàrem decidir col.locar- ne la rondalla den PERE BAMBO. Quan ja la vàrem tenir completada  li vàrem enviar un missatge , en el  que li vàrem explicar que era una rondalla molt tipica d’ Eivissa i que era molt divertida .

També vàrem fer alguns dibuixos molt bonics. Ens va costar una mica  acabar-la, però després de tot ens va sortir molt bé.

L’ escena que més em va agradar va ser quan en PERE BAMBO va agafar els ulls de cabres i gallines i els va tirar a una al.lota que va sortir de l’ església .

Va ser molt divertit .

Vola, vola colomet,

tú  sempre seràs llest,

mentres nosaltres ens extingirem,

per ser tan bojos i tan dolents.

Oh  colomet !!

No em deixes tot solet,

que tinc por de les guerres

i de les persones dolentes.

Hace muchos años un triceratops llamado Hervi, buscaba alimento.  De repente vio un lugar, donde en una esquina del bosque abia un rio y un matorral, tan bonitos y tan bien conservados,  que no quiso que nadie lo viera porque queria que fuera su esquina MAJICA de el bosque. Pero cuando llego a casa no abia traido alimento para la familia y su madre le dio un golpe en la cabeza.

Al dia siguiente fue a visitar a aquella preciosa, pero extraña esquina de el bosque con un gran chichon en la cabeza. Paso una hora y tenia que irse al colejio, todos sus amigos le preguntaron porque no quiso venir a jugar con ellos al patio,  pero Hervi no les contesto.

Cuando acabo la escuela quiso volver a visitar aquella esquina del bosque, pero cuando llego, se encontro con un pez dorado,  que le dijo que tenia que jugar con sus amigos y estudiar muho,  pero lo mas inportante que le dijo fue que tenia que aprender a compartir la belleza de aquella esquina porque que fuera su esquina MAJICA no significaba que los demas no pudieran disfrutarlo.

ESCRITO POR: Nuria Piqueras Carbonell

L’ altre dia, varem veure un video d’ un senyor que es deia Iqbal. En el video ens va contar la seva vida, tambè  ens va demanar que l’ ajudessim a fer una rondalla i a que la gent encara tingess curiositat per les rondalles. A nosaltres ens  va agradar la idea del señor Iqbal i el vam voler ajudar. Li varem escriure una carta amb una foto de la classe, quan ens va contestar ens va dir que ens podiem presentar millor.